–Socorro! Socorro! Un rato! –berraron.
Despois, oíuse un golpe. Cuncas, pratiños e culleres
saíron voando en todas as direccións. Álex correu
ao seu burato tan veloz como as súas patas llo permitiron...
Este clásico de Leo Lionni, publicado por primeira vez en 1969,
é a historia de Álex e Guille, dous ratos de distinta natureza
-un de carne e óso; outro mecánico- unidos pola amizade.
Esa diferenza non é obstáculo para que se fagan compañía,
compartindo aventuras e felicidade.

–Auxili! Socors! Un ratolí! –es va sentir un crit.
I seguidament una trencadissa. Tassetes, platets
i culleretes van volar pels aires en totes direccions.
L’Àlex va córrer cap al seu cau tan de pressa
com li ho permetien les seves potetes...
Aquest clàssic de Leo Lionni, publicat per primera vegada
el 1969, és la història de l’Àlex i el Guim, dos ratolins
ben diferents –un de carn i ossos; i l’altre mecànic– units
per l’amistat. Les seves diferències no són pas obstacles
per poder fer-se companyia i compartir aventures i felicitat.

–¡Socorro! ¡Socorro! ¡Un ratón! –gritaron.
Después, se oyó un golpe. Tazas, platos y cucharas volaron
en todas direcciones. Álex corrió a esconderse tan veloz
como sus patas se lo permitieron...
Este clásico de Leo Lionni, publicado por primera vez en 1969,
es la historia de Álex y Guille, dos ratones de distinta naturaleza
-uno de carne y hueso; otro mecánico- unidos por la amistad.
Esa diferencia no es obstáculo para que se hagan compañía,
compartiendo aventuras y felicidad.

La unió fa la força i el peix petit no sempre ha de témer el gros. Un clàssic per abordar la superació de les pors i el valor de la diversitat.

L'art és un aparador de coneixement i de cultura del món sencer;
és també una expressió de creativitat i llibertat i un camí
per transformar la realitat. La primera visita a un museu
canvia la vida d'en Mateu i li serveix per enfocar les seves aspiracions: de viure en unes golfes humils, passarà a viatjar
i exposar les seves obres d'art a sales de prestigi internacional.
Leo Lionni ens apropa a alguns estils artístics: al classicisme
dels retrats històrics, a les natures mortes i a les avantguardes pictòriques com ara l'impressionisme, el cubisme
o el surrealisme.“El somni d’en Mateu” és un àlbum per iniciar
al públic infantil en l'educació estètica i en la interpretació
de les formes i dels colors. A través d'una història propera
i plena de fantasia i, amb unes il·lustracions descriptives,
de gran riquesa cromática, fetes amb la tècnica del collage, l'autor comparteix amb els lectors les seves dues grans passions: l'art i la música, que van marcar la seva infància i el van convertir
en un dels principals referents de la literatura infantil actual.

Acercamiento de los más pequeños al ritmo y la rima con versos sencillos y cromáticos. Azules, verdes, rojos... los ratoncitos cambian de aspecto y sorprenden a los lectores con su simpatía.

Amistad, alegría, juegos... Vamos sumando, del 1 al 10, personajes y situaciones que acompañan a los pre-lectores en su día a día. Iniciación a la poesía con libros de cartón y formato reducido.

Achegamento dos máis cativos ao ritmo e á rima con versos sinxelos e cromáticos. Azuis, verdes, vermellos... os ratiños mudan de aspecto e sorprenden os lectores coa súa simpatía.

En una divertida situación de confusión de identidades, la rana Jessica y sus amigos descubren una piedra de la cual emerge una criatura larga y verde. Jessica asegura que se trata de un pollo. Escrita e ilustrada por el incomparable Leo Lionni, esta cómica historia muestra que todo depende del cristal con que se mire.

Hi havia una vegada uns cargols que vivien en una col ben sucosa. S?hi movien apoc a poc i duien la seva caseta de fulla en fulla per buscar el tros més tendre i poder-lo rosegar. Un dia, un cargolet va dir al seu pare: ?Quan sigui gran vull tenir la casa més gran del món.??Quina bajanada!? va dir el pare, que era precisament el cargol més savi de tota la col. ?En el pot petit hi ha la bona confitura.? I li va explicar aquesta història? Durant la seva infància, el Leo Lionni va ser un gran admirador dels animals, epecialment dels rèptils, els quals ficava en un terrari amb parets de vidre, tot condicionat amb sorra, pedres, falgueres i molsa. D'aquesta afició sorgirien, amb el temps, relats com el del cargol que desitjava tenir la casa més cridanera de totes. Una metàfora més sobre la vida, la prudència, el sentit pràctic de les coses, la humilitat i la senzillesa enfront de l'arrogància i la superficialitat.